Als pocs xixonencs que el dia de la Candelera ens vam atrevir (feia un fred que pelava) a
acostar-nos al porrat i que vam fer l’obligada visita a l’ermita, segurament no se’ns esborrarà del cap la imatge de ruïna imminent que presentava l’interior de l’edifici amb un trespol tot ple de badalls, a través dels quals –en algun cas– es podia vore, fins i tot, la llum del carrer. Eixos badalls (cal dir-ho?) no s’han produït en quatre dies. Unes lletres grans que ocupen una bona part de la frontera (i que són en si mateix un atemptat cultural i una autèntica aberració estètica) ens recorden que la penúltima restauració es va fer el 1958. I l’última el 1990. Fa, per tant, 25 anys, que no s’ha fet cap reparació d’envergadura en este ermitori.
¿Cal recordar “a qui corresponga” que la restauració o rehabilitació de l’ermita és responsabilitat de l’Ajuntament, com a propietari que és? Este és un edifici que té més de 500 anys, que forma part del nostre patrimoni històric i cultural i, per això mateix, l’Ajuntament està doblement obligat a protegir-lo i conservar-lo. Ací es fan actes religiosos i concerts i, si no s’avalua l’estructura de l’edifici i s’arreglen els badalls, s’estarà posant-se en perill la vida de les persones que assisteixen a eixos actes. Per no dir res de la mala imatge que s’enduen del poble les persones que vénen de fora…
A què esperen per a solucionar el problema?
|
|
