El nou portaveu de Compromís per Xixona i número 2 de la llista municipal, Juli Martínez, ha desgranat algunes de les principals propostes d’ocupació que planteja la formació valencianista per al nostre poble.

Per a Martínez, “en Compromís partim d’una premissa: analitzar què tenim a Xixona i intentar fer virtut d’eixes característiques. Si, per exemple, tenim bancals erms i moltes persones en l’atur, hem de buscar com combinar-ho pel bé de tots. Basant-nos en això, hem fet diverses propostes pensant en els tres sectors productius.”

Així, per al sector primari (l’agricultura), el portaveu local ha explicat una mesura que consideren realitzable i molt positiva: “Oferirem la possibilitat que els propietaris de bancals els cedisquen durant uns quants anys, a canvi de bonificacions fiscals, perquè siguen conreats per persones que actualment es troben aturades. A pesar de la sequera, és evident que ametlers amb poca aigua produiran més que ametlers abandonats. Això ho complementarem amb l’impuls a una cooperativa agrícola, que done eixida al fruit i un rendiment econòmic al treballador.”

Pel que fa al sector secundari (la indústria), Martínez ha subratllat que Compromís pretén crear un Pla Estratègic per a conéixer les necessitats reals de l’economia xixonenca: “Hem d’ajudar els nostres joves a formar-se de cara a un futur laboral al poble.” A més, volen fomentar l’arribada de noves empreses, “preferentment del sector alimentari”, gràcies a una reivindicació ferma d’una reforma de la CV-800: “Estem segurs que, si hi ha un canvi de govern en la Generalitat, serà molt més fàcil que s’atenga esta demanda històrica.” Finalment, també ha apuntat que “Compromís promourà meses de debat anuals entre empresaris, treballadors, productors i distribuïdors per a intentar estendre en el temps la temporada del terró i que totes les parts en resulten beneficiades.”

Per acabar, el número 2 municipal ha explicat la idea-força fonamental per al sector terciari (el turisme i els serveis): “Xixona és un poble molt atractiu per la natura, la gastronomia i la història que té. Volem que les persones que vinguen a visitar-nos generen un retorn econòmic major al poble. I això ho farem de la mà de les associacions, els comerços i els restaurants locals. Si vénen 300 persones a pujar a la Penya Migjorn, hem d’intentar que moltes es queden a dinar, a passejar pel poble i a comprar productes típics.”