Anar per la Carrasqueta, cada dia més, es converteix en una prova de valentia. Si t’agraden les emocions fortes, si vols sentir una pujada d’adrenalina, ja saps, vés per la Carrasqueta un dia de cap de setmana, quan els moteros es dediquen a fer carreres entre ells, a avançar en línia contínua, a posar-se a més de 150 km/h, a fer cavallets, tombades i tot tipus de barbaritats.
La Carrasqueta (i l’Alt de Tibi, i el Maigmó, i la carretera de la Torre…) són circuits barats. Baratíssims. Els ixen debades. Vénen, es diverteixen, atemoreixen la població i se’n van. Només els costa la gasolina. No hi ha mai ningú que pose orde, ningú que els multe per causar terror en la carretera.
És una vergonya. Una gran vergonya. Una vergonya terrible que l’Ajuntament de Xixona no combat com deuria, si exceptuem les fotos de rigor amb la DGT fa uns mesos. Encabotats com estan amb el pavelló, pareix que no veuen res més. No veuen, per exemple, que un dels esports que més practiquen els xixonencs és el ciclisme. Ni que eixe esport es fa per la Carrasqueta, no en un pavelló. Ni que cada volta hi ha menys ciclistes que s’atreveixen a eixir per carreteres infestades de moteros jugant-se la vida i jugant amb la vida de l’altra gent.
És cert que la solució no és fàcil i que supera les competències de l’Ajuntament. Però no és admissible que no es faça res de res. Si Compromís governara Xixona, prendríem mesures com les següents:
- Donaríem instruccions a la policia municipal per a que feren controls de sonometria enmig del poble i sancionaren les motos que superen els nivells màxims de decibels.
- Instal·laríem radars en els accessos al poble des de Tibi i des d’Alcoi, ja dintre del nucli urbà, per a sancionar els qui continuen fent carreres en arribar a Xixona.
- Insistiríem a la DGT, diàriament si cal, que el problema és gravíssim i que algun dia tindrem un accident que ens farà eixir en totes les televisions (ja n’hi ha hagut alguns de molt greus, fins i tot de fatals).
- Demanaríem a la Guàrdia Civil que tinguera presència en les carreteres de muntanya durant els caps de setmana per a dissuadir els moteros d’usar-les com a circuits.
- Estaríem en contacte directe i constant amb el govern de la Generalitat per a trobar una solució conjunta a una plaga com esta.
- Col·laboraríem amb la resta d’ajuntaments afectats (Tibi, Agost, Alcoi, la Torre, etc.) per a fer un front comú i que se’ns fera més cas.
En definitiva, Xixona està immersa en una sèrie de problemes que s’agreugen davant de la inacció de l’Ajuntament: la brutesa horrible i insalubre de bona part del poble, l’estat de semiruïna del nucli antic, l’amenaça latent del TTIP, la permissivitat social cap a la drogoaddicció, l’absència de plans laborals o l’ús que fan els moteros de les nostres carreteres, només en són alguns.
Mentrestant, l’Ajuntament, al més pur estil del PP de Camps i “los grandes eventos”, dirigeix tots els seus esforços cap a una construcció megalòmana que, en cap cas, constitueix una demanda social prioritària i que, molt probablement, ens endeutarà durant dècades si ix avant. Per què? Per què fan això en comptes d’afrontar els greus problemes que patim?
Juli Martínez, portaveu de Compromís per Xixona