El passat 8 de març, l’Ajuntament de Xixona va aprovar els pressupostos per a enguany amb els vots a favor dels dos partits que conformen l’actual equip de govern, PSOE i Més Xixona. I els vots en contra de Compromís i la resta de partits de l’oposició. Els principals motius que ens van decantar per oposar-nos a estos pressupostos són els següents:
Des de Compromís considerem que este pressupost, igual que ja ocorria amb els anteriors, no és capaç de gestionar adequadament l’ingrés extra que suposa la planta de RSU. En estos pressupostos, la planta de Piedra Negra paga un cànon d’1.200.000 euros, que suposa més d’un 15% del capítol total d’ingressos (més de 7.800.000 euros). Doncs bé, al nostre parer, no s’inverteixen de manera adequada ni prou ambiciosa per a generar una base econòmica i laboral que permeta crear ocupació al poble.
Així, no ens consta que s’haja plantejat cap inversió per a millorar la producció agrícola a Xixona, que podria erigir-se en una important eixida laboral. A hores d’ara, posar en marxa la depuradora d’aigua i, així, assegurar l’aigua per a reg, permetria reactivar molts bancals d’ametlers. Esta mesura evitaria que la indústria terronera depenguera tant de les importacions i augmentaria els beneficis que genera el nostre producte emblemàtic entre una major part de la població.
Per a indústria, estos pressupostos destinen a penes 10.000 euros, en concret per a la “millora de polígons i atraure noves empreses”. Ens sembla una quantitat escassa, quasi anecdòtica, que no s’encabeix en cap campanya potent que busque desenvolupar la marca gastronòmica que hui dia és Xixona i que hauria d’implicar l’arribada de més empreses del sector alimentari. Desaprofitar el poder evocador del nom del nostre poble és un error, ja que l’atractiu que té és espectacular, com es pot comprovar en cada Fira de Nadal.
Per a turisme, no hi ha cap secció específica i ens sembla gravíssim. Xixona, precisament per ser la marca gastronòmica que és, té un potencial turístic tremend, però este sector està absolutament abandonat a pesar dels atractius culturals, esportius i mediambientals del nostre poble.
Trobem a faltar un projecte turístic general que partisca de la neteja en profunditat del poble (sobretot el nucli antic), el reverdiment de jardins i la millora d’espais públics. Esta primera fase, acompanyada de bonificacions o exempcions fiscals als veïns que rehabiliten les vivendes del nucli antic o que hi vagen a viure, pot tindre dos conseqüències directes en una segona fase: una, fer d’este barri un autèntic atractiu turístic; dos, generar treball per a les xicotetes i mitjanes empreses de construcció i rehabilitació del poble. Per a arredonir esta fase, caldria adherir el nostre poble a les subvencions de la UE destinades a la rehabilitació de barris històrics. En una tercera fase, esta inversió podria tindre efectes positius en el sector terciari de Xixona: restaurants, tendes de productes típics, hotels, etc.
Pel que fa a la inversió de 50.000 euros en polítiques d’ocupació, ens sembla una partida també escassa. Recordem que, per a Compromís, l’ingrés de la planta RSU és extraordinari i que ens ha de servir per a generar un context economicolaboral molt més sòlid, que ens permeta afrontar amb garanties un futur en què el cànon no siga tan esplèndid.
Per acabar, entenem que l’Ajuntament està deixant passar la possibilitat de destinar part dels seus recursos econòmics a generar llocs de treball eventuals parcials, que poden suposar un impuls important tant per al poble, com per a moltes persones, tant des del punt de vista econòmic com també formatiu. En este sentit, per a Compromís, en lloc de destinar importants partides de diners a convenis amb empreses de fora de Xixona o a actes puntuals, caldria crear borses de treball per a atendre les necessitats que corresponen a les competències de l’Ajuntament: neteja, jardineria, mamposteria, formació en idiomes, normalització del valencià, agençament de camins, etc.