Canyaeta

Benvinguts a la secció Canyaeta… peixet, arreglem Xixona!, en la qual, entre tots, volem fer millorar el poble. Envia’ns a [email protected] els teus suggeriments, millor si vénen acompanyats de fotografies, els publicarem ací i demanarem a l’Ajuntament que pose fil en l’agulla.

6 de març de 2015. El parc infantil de trànsit del Cuarnero està tot ple de vidres asclats i de brutea. Entre la falta de civisme de la gent i la deixadesa de l’Ajuntament, està que fa pena. A més, per a què volem un parc de trànsit com este si sempre està tancat? Hui dia pareix que siga un lloc abandonat.

23 de febrer de 2015. Sempre que s’acosta la primavera i que els ametlers esclaten en flor se m’ocorre que Xixona –els restaurants xixonencs sobre tot i l’hosteleria en general– perden una ocasió magnífica de negoci que podrien tenir, mentre dura la floració, si es publicitara adequadament la bellesa dels nostres paisatges en esta època, sobre tot en la zona nord del terme. Una publicitat que hauria d’anar dirigida especialment als amants de la fotografía i de la natura. S’han perdut al nostre territori molts ametlers per la sequera i, sobre tot, per la falta de rendibilitat (que ara, diuen, s’està recuperant), però encara en queden prou per a oferir sense complexos este patrimoni natural a un turisme potencial que busca l’excusa per a eixir de casa els caps de setmana i per al qual Xixona podria convertir-se en estos mesos de febrer i març, salvant les distàncies, en una altra vall del Jerte… naturalment si la Regidoria de Turisme ho sabera vendre (que eixa és una altra qüestió).

15 de gener de 2015. Per què no hi ha cap tipus de senyalització de seguretat al descampat del costat del supermercat MAS Y MAS? Aquest descampat està sent utilitzat en les obres que estan fent al poble. Vull demanar a l’Ajuntmanent que el tanque i el senyalitze correctament i amb la major brevetat, perquè aquest recinte pot ocasionar accidents a xiquets que entren a jugar o als vianants per l’entrada i sortida de màquines de gran tonatge.

18 de desembre de 2014. Ahir, dia 17, este pal de la llum estava caigut als Bassons. Supose que l’Ajuntament ja haurà manat que el reparen, perquè evidentment els cables per terra suposen un gravíssim perill.

15 de desembre de 2014. La placa de l’ermita de sant Antoni que recordava els agermanats de Xixona s’ha tornat a desprendre de la façana, segurament a causa de les ventades del dimarts. Testimonis presencials ens asseguren que el dilluns, tercer dia de Fira, la placa estava enganxada, completa, a la façana. La part superior ja havia caigut anteriorment, però ara, a més, s’ha trencat, per la qual cosa se n’haurà de posar una de nova, esperem que amb un sistema que no siga el que s’ha utilitzat fins ara per fixar-la a la paret. La placa li aportava a l’ermita un valor afegit, des del punta de vista turístic, indubtable, i per això esperem que no es tarde tant en reposar-la com en l’ocasió anterior o que els responsables del seu manteniment no opten per la solució tan “imaginativa”, i tan còmoda, que van emprar amb el mapa del terme en ceràmica que hi havia a l’interior de la zona verda: fer-lo desaparèixer.

9 de desembre de 2014. M’alegre, i molt, de l’èxit de públic de la Fira del Terró. Però crec que algunes coses es podrien millorar. Com, per exemple, el plànol de Xixona que es repartia en el pavelló municipal. Un plànol, d’iniciativa privada però patrocinat per l’Ajuntament i assessorat per la regidoria de Turisme on la nostra llengua no hi era present, i on el nom de Xixona no figurava en la portada (únicament hi havia “Jijona”). On l’eslògan “la cuna del turrón” s’ha canviat per “el alma del turrón”. On l’explicació del Museu del Terró era la que corresponia a l’església parroquial. On s’escriu “Monnegre” (dos voltes) i no Montnegre. On el camí del Safarig el convertixen en “camí del Safari”. On es destaca l’ermita de sant Sebastià i s’ignora la de sant Antoni, més interessant turísticament pel fet d’haver-se constituït allí la Germania de Xixona el 1520. On no hi ha cap referència a un edifici singular com és la casa Monerris Planelles, obra d’un il·lustre arquitecte fill de Xixona. On de l’església parroquial només es destaquen les campanes gòtiques que no són visitables i, en canvi, no es fa cap descripció del retaule també gòtic situat a l’entrada i no s’explica res del retaule de pedra de l’altar major i dels mèrits artístics del seu autor. Coses, en fi, que seria una llàstima que desdibuixaren una mica l’èxit comercial d’esta sexta edició de la Fira, del qual vull felicitar, molt especialment, perquè s’ho mereixen, als seus promotors: l’Associació de Comerciants de Xixona.

4 de desembre de 2014. La fatxada de la Biblioteca del Cuarnero presenta este aspecte, tot ple de solsides i de pintades. Ja sabem que cada volta va menys gent a les biblioteques, però crec que no fa falta evidenciar eixa decadència ja des de fora.

1 de desembre de 2014. Estos cartells de benvinguda estaven instal·lats en totes les carreteres que passen pel poble (en concret en la CV-800 n’hi havia un enfront de La Sarga i un altre un poc més amunt del Catxirulo). Tenien una funció orientativa que resultava útil per a localitzar o situar un terreny o una edificació del camp i animaven a visitar Xixona pel que tenen de cortesia cap al viatger i perquè psicològicament acurten el viatge. Però han desaparegut tots llevat del que hi ha a la carretera de Busot. Si a causa del vent o d’algun acte vandàlic s’han deterioritat o han acabat perdent-se, ¿per què no s’han reposat?. ¿Per desídia, com en tantes altres coses?

25 de novembre 2014. Ací, algun dia, hi haurà una desgràcia. Este pas de vianants del carrer Alacant no té visibilitat. Els vehicles aparquen just a la vora del pas i impedeixen (especialment els de tamany mitjà: furgonetes o tot terrenys) la visió dels conductors, que no veuen si algú va a creuar, i dels vianants que no veuen els cotxes que vénen. No hi ha una distància de seguretat on no es puga aparcar i permeta la visió, cosa que se solucionaria si el pas estiguera a l’altre cantó. Això ho saben a l’Ajuntament, però no fan res per solucionar-ho. Per què?

17 de novembre de 2014. Però es pot ser més ridícul? Es pot ser més ridícul en un cartell tan curt? Quin sentit té escriure “conexión” en castellà en un cartell en què totes les paraules són iguals en els dos idiomes i els topònims (Safareig, Castell, Xixona) estan en valencià? Es pot ser més ridícul? Jo crec que no…

13 de novembre de 2014. Vull denunciar públicament l’estat en què es troben els serveis del parc del Barranc de la Font. Un estat molt allunyat del desitjable pels ciutadans. A més, també vull denunciar la brutícia que hi ha al voltant de l’edifici del restaurant. Convide a l’Ajuntament a prendre mesures i concretament al regidor encarregat d’aquesta àrea a comprovar-ho personalment.

6 de novembre 2014. Estos dos senyals de trànsit estan situats a la Plaça, a l’altura del Banc Santander, una enfront de l’altra. La segona, la més pròxima al Pixaor, la van posar, més o menys, un any després que la primera, per tal de reforçar –se suposa– l’ordre de prohibició d’aparcament els dies de mercat. Totes dues estan en castellà. Quan van posar la primera vaig pensar que havia estat un descuit de qui en va ordenar la col·locació. Però, en posar la segona, i tenir així l’oportunitat de rectificar i posar els textos en valencià, per tal de contrarestar el “lapsus”, no ho van fer i van tornar a posar la indicació únicament en castellà. Això, senyor regidor de Trànsit, és un incompliment manifest del que determina l’Estatut d’Autonomia respecte de l’ús dels dos idiomes oficials. És una il·legalitat. I com a tal s’hauria de corregir.

3 de novembre 2014. No sé a qui correspon l’obligació de la neteja de graffitis i cartells, si a l’Ajuntament o si als propietaris dels edificis. No sé què en diuen les ordenances municipals, però és clar que l’Ajuntament, ni que siga subsidiàriament, està obligat a la neteja de tots els espais públics del poble, i especialment d’aquells que resulten més visibles, encara que després puga repercutir el seu cost als propietaris dels immobles. I per això no es comprén que llocs cèntrics i de molt trànsit de vehicles i de persones es mantinguen bruts anys i anys com si formaren part de la decoració de les façanes… I després es queixaran que els acusem de desídia i menfotisme!

28 d’octubre de 2014. Des de fa no menys de dos anys, falta esta paperera del passeig de la Mandola. L’Ajuntament té previst restituir-la algun dia? És cert que posar-la no evitarà que molts veïns seguisquen deixant les defecacions dels seus gossos sense replegar. Però crec que seria una manera de posar en valor eixe passeig, que ofereix tan bones vistes. Per cert, no han pensat que si posaren uns banquets seria una gràcia i la Mandola quedaria més lluïdora?

24 d’octubre de 2014. Esta paperera situada enfront de la boca del carrer Àngel Miquel i Alcaraz està plena de brossa des de fa setmanes i està trencada des de vés a saber quan. Puc saber quan té pensat buidar-la l’Ajuntament? Han pensat canviar-la o això són molts diners?

1 d’octubre de 2014. Alguns turistes que ens hauran visitat en festes i els que es deixen caure per Xixona d’ara endavant s’hauran endut (i s’enduran) una mala imatge del poble si passen per Sant Antoni. Un lloc tan emblemàtic (i tan acostat a la carretera i, per tant, de fàcil accés) està abandonat, i els nostres governants municipals només se’n recorden que existeix pel mes de gener, quan ve la festivitat del sant. Fa poc més d’un any s’inaugurava una placa de ceràmica, col·locada al frontispici de l’ermita, amb un text que recordava que fa 500 anys es va constituir allí la Germania de Xixona. Això li aportava a l’ermitori, i a tot el paratge, un valor històric indiscutible, però la inscripció va durar íntegra 5 o 6 mesos, la van trencar parcialment o va caure, i des d’aleshores l’Ajuntament (el regidor de turisme o qui corresponga) no ha fet res per restaurar-la. Com tampoc no ha fet res per restaurar el mapa del terme en ceràmica, molt bonic i molt didàctic i ara tot destrossat, que va col·locar la Diputació a l’interior de l’esplanada quan la va remodelar fa uns pocs anys. I la pregunta és, ¿no els cau la cara de vergonya als responsables de l’Ajuntament que consenten que passen aquestes coses?, ¿esta és la “promoció” turística que fan del poble?

11 de juny de 2014. Les teules que sobreïxen del terrat d’esta casa del carrer Nou pareix que estiguen balderes i que puguen caure en qualsevol moment. Crec que l’Ajuntament hauria de fer alguna cosa abans que no passe cap desgràcia.

4 de juny de 2014. Resulta curiosa, a voltes, la interpretació que es fa, segons qui i segons com, de les regles bàsiques de comportament cívic. Estem segurs que, si algun xixonenc fóra sorprés per la Policia Municipal abocant al carrer les restes de poda dels geranis del seu balcó, seria multat o, com a mínim, amonestat. Però si això ho fa una empresa forastera que talla un arbre (amb permís o sense), el deixa caure de dalt del pont baix i el deixa allí enmig, a la vora del camí, sense molestar-se a retirar-lo, eixe comportament queda totalment impune. És el que ha passat en les obres de reforma de l’aparcament de l’antiga fàbrica d’El Lobo amb un arbre de bon tamany que s’havia criat entre el mur d’esta instal·lació i el pont, que no feia cap mal ni molestava ningú i que ha estat segat des de la base i abocat al costat del camí que comunica el Cuarnero amb la costera de Sant Antoni. La llei és igual per a tots? Pensa l’Ajuntament retirar estes branques i netejar el camí?

16 de maig de 2014. A causa de l’intens vent de ponent que ha bufat durant moltes setmanes, ha caigut el senyal anunciador de l’entrada sud del poble. Demanem a l’Ajuntament que faça les gestions necessàries perquè el tornen a instal·lar.

30 d’abril de 2014. Trobe a faltar un pas de vianants en la boca de carrer que permet accedir a l’aparcament del parc del Barranquet. Es tracta d’una zona de passeig, amb voreres ben amples, però que no dóna preferència a les persones a l’hora de creuar. Podria solucionar-ho l’Ajuntament?

28 de març de 2014. Les ventades d’este hivern (perquè de pluja n‘hi ha hagut ben poca) deuen haver produït les solsides de pedres que dificulten el pas del camí que baixa al riu des de davall de les escoles Eloi Coloma. La jardineria està abandonada. Els responsables de manteniment de l’Ajuntament sembla que no han passat per allí des que es van cremar uns arbres l’any passat. A vore si s’animen!

23 de març de 2014. Des que s’han llevat les figures del betlemet els tolls del riuet del castell estan plens de brutícia que ningú s’encarrega de netejar. Esta és una zona de pas obligada per a la gent de fora que vé al poble i es deixa el cotxe en l’aparcament del Barranc, i també per a excursionistes i senderistes de cap de setmana, i no és precísament una bona imatge la que s’enduen del poble quan passen per allí. ¿És tan difícil, senyor alcalde, que com a mínim una volta a la setmana els serveis de neteja, o de jardineria, li facen una repassada a este lloc i el mantinguen net i curiós de la mateixa manera (suposadament) que ho fan amb altres jardinets o zones verdes del poble?

12 de març de 2014. Les xarxes de les cistelles de bàsquet de la pista del Través són de cadeneta i estan en unes condicions penoses, de manera que suposen un greu perill de lesió per a qualsevol jugador que, fent una entrada, se li enrede la mà. Proposem que es canvien immediatament per unes altres xarxes de cordell, que valen quatre duros. I que, tan prompte com es puga, es canvien també els taulers per uns altres dels de tota la vida, molt més adequats per a la pràctica d’este esport.

7 de març de 2014. Esta barrera de seguretat que hi ha a l’eixida del poble en direcció a Alcoi està endoblegada i afonada a conseqüència d’un accident que es va produir fa cosa d’un any. Des d’aleshores sembla que ningú s’ha preocupat de reparar-la o substituir-la per una altra, amb la qual cosa s’ha quedat desprotegit eixe tros de carretera i si tornara a produir-se un accident similar en aquell rodal el resultat seria que el vehicle afectat cauria sense remei a la carretereta de baix que porta al cementeri i és també l’altra eixida cap a Alacant. Les conseqüències físiques per als ocupants del vehicle serien segurament molt més greus que en el primer accident, però no només això, perquè… ¿no ha caigut ningú en el compte que eixe vial és utilitzat tots els dies per molts pares que porten els seus xiquets al Cristòfol Colom?, ¿no se li ocorre a ningú que podria passar una autèntica catàstrofe si tal circumstància es repetira?

3 de març de 2014. Tot i que hi ha qui s’ompli la boca parlant de les possibilitats turístiques del poble i posa com a exemple la part vella, el cert és que això no hi ha qui s’ho crega, especialment si algú es dedica a visitar esta zona sense l’ajuda d’un guia que el porte pels llocs “convenients” que eviten el contacte amb la realitat. ¿Algú sap on està el carrer Sant Pasqual? És un carreret davall del Trinquet. Acosteu-vos per allí i voreu l’estat d’abandonament del que podria ser un lloc molt pintoresc en la ruta de pujada al castell. Ni que siga per un mínim de respecte als que viuen allí, que també són xixonencs, exigim a l’Ajuntament que el netege i que li dedique una mínima atenció.

24 de febrer de 2014. En un poble tan empinat com el nostre sorprén que encara es mantinguen algunes barreres arquitectòniques que impedeixen el pas dels minusvàlids. Per a mostra un botó: ací teniu un escaló que fa materialment impossible que un minusvàlid en cadira de rodes puga circular per esta vorera d’una via tan cèntrica com és el carrer L’Orito. Tan difícil resulta suprimir-lo?

14 de febrer de 2014. Els polígons de l’Espartar estan convertint-se a poc a poc en un femer. Mireu, si no, estes fotos de la zona que connecta la fàbrica d’Arbora amb el nou polígon on està situat el Consell Regulador entre altres edificacions. Els camioners aboquen en els vorals tot tipus d’immundícies i, a més, han invadit per complet el carril bici. I l’Ajuntament sense enterar-se…

11 de febrer de 2014. La gasolinera tancada de la Carrasqueta s’ha convertit en un abocador de residus de què l’Ajuntament s’ha desentés per complet. Curiosament, allí mateix hi ha un contenidor verd que sí que es buida de tant en tant. Per què no es fa igual amb els enderrocs que hi ha per terra? O és que això no és competència de l’Ajuntament?