El passat 5 de juny, l’Assemblea de Compromís per Xixona decidia per una amplíssima majoria que la nostra posició a l’Ajuntament durant esta legislatura seria la d’oposició constructiva. Vam exposar este propòsit davant de l’opinió pública xixonenca en el nostre discurs del ple d’investidura, que va tindre lloc el 13 de juny.
No obstant això, pocs dies després, van aparéixer unes declaracions en premsa de l’alcaldessa del PSOE, Isabel López, en què manifestava la intenció del seu partit d’arribar a un acord estable amb Compromís per a esta legislatura. El 16 de juny, el nostre regidor Joan Arques es va reunir amb l’alcaldessa per conéixer quina era la seua proposta.
El què
Compromís per Xixona ja havia transmés a l’equip de govern del PSOE tres actuacions que consideràvem imprescindibles: obrir els menjadors escolars a l’estiu per a les persones més necessitades; fer controls de sonometria a les motocicletes; i mantindre el poble més net per salubritat de cara a l’estiu. Eixes tres propostes eren i són una autèntica declaració d’intencions. De les nostres intencions.
Els contactes que vam mantindre amb el PSOE no van donar lloc a cap proposta concreta per part d’ells. Per això, el 20 de juny els vam traslladar una contraproposta en què continuàvem parlant del què: vam sol·licitar encarregar-nos, entre altres, de les àrees de medi ambient, desenvolupament rural, neteja viària i normalització lingüística.
El com
Per a encarregar-nos de tots eixos àmbits, els vam plantejar que no demanàvem cap dedicació exclusiva, però a canvi sol·licitàvem disposar del càrrec d’assessor, que, si la llei ho permetia (després hem sabut que no), teníem la intenció de dividir en dos (és a dir, dos salaris bruts de 13.000 euros a l’any). D’eixa manera, podríem fer front a unes responsabilitats tan grans com les que havíem plantejat i estaríem en condicions de treballar pel poble.
El qui
Davant la falta de resposta, vam suposar que el PSOE devia estar estudiant amb l’atenció necessària el nostre plantejament. Però el silenci es va prolongar fins al diumenge, 28 de juny. Eixe dia se’ns va convocar a una nova reunió. El PSOE havia inclòs en el Plenari Extraordinari d’Organització els augments de sou dels regidors i la delegació en la Junta de Govern d’importants funcions pròpies del Plenari. Dos punts que nosaltres els havíem advertit per escrit que no acceptaríem i que, per tant, votaríem en contra.
En eixa reunió, des de Compromís ens vam refermar en la nostra posició. Però, tot i això, vam traslladar al PSOE que garantíem la governabilitat de Xixona si, en comptes de proposar-se eixe augment de sou, es mantenien congelat l’anterior. En aquell moment, pareixia l’única opció viable.
El quant
En canvi, el Plenari Extraordinari va tindre una resolució per a nosaltres inesperada. El PSOE es reunia de matí amb Ciudadanos i acordava un pacte, segons el qual estos últims s’abstenien i, així, permetien l’augment de salaris i la delegació d’importants competències en la Junta de Govern, a canvi d’unes mesures que encara no s’han donat a conéixer oficialment.
El PSOE, per tant, ja ha triat el qui. El qui és eixe partit que desqualifica els valencianoparlants com a aldeanos i que brama contra les línies en valencià (les que millor rendiment acadèmic ofereixen). El qui és eixe partit amb què, en plena campanya electoral, es barallaven acarnissadament com si no es pogueren ni vore i es professaren un odi visceral.
El qui és, en definitiva, el partit que els ha garantit el quant.
Executiva Local de Compromís per Xixona